Primers contactes amb Periscope

1-6Bznr2OvE-Oiflyy4PiQpA.pngPeriscope és possiblement la xarxa social més prometedora de les noves xarxes sorgides l’any 2015. El seu concepte no és el més original, però si que és l’aplicació més viciant en el seu camp. I què és Periscope? És el somni humit dels voyeurs i egolatres fet realitat: una xarxa social dissenyada per retransmetre, veure i comentar aquestes retransmisions en directe. I tot a través del teléfon mòbil i amb un contingut de caràcter efímer.

Dissenyada per petar-ho fort.

Existeix una competència considerable entre aplicacions que permeten fer retransmissions en directe a través del mòbil. Apart de Periscope, una altra de les més populars és Meerkat, una app que destaca pel seu rendiment i fluidesa, uns punts per sobre de la protagonista d’avui. A l’Espanya dels emprenedors també se n’han desenvolupat un grapat: Upclose, per exemple, és una bona opció; i mentres hi hagi usuaris entestats en utilitzar-la per intentar lligar (que n’hi ha, i son majoria) mantindrà el seu potencial calentet. Una altra és la catalana Eyetok, però al moment d’escriure’s l’article tan sols ha sortit per la plataforma iOS i el senyor es passeja amb Android i esperarà a una millor ocasió per experimentar-la.

Però tornant la vista una altra vegada cap a Periscope… què té per a que li hagi vist potencial? Personalment destacaré i argumentaré 5 aspectes.

  1. La primera d’elles és la integració del mapa de Google en el sistema de navegació. Tothom que té no ja telèfon si no accés a Internet te unes nocions mínimes de com funciona i de com es pot desplaçar per ell. Les retransmissions de Periscope es troben geolocalitzades i tu pots planejar pel mapa del món amb els dits per trobar-les. La sensació que tens com espectador de la sobrevolar el món com un fantasma i ficar-te dins els telèfons dels usuaris per saludar-los amb un ola k ase és impagable. Això no ocorre en les aplicacions de la competència, on es navega amb un sistema de llistes i temàtiques. El mapa també ajuda a que l’usuari es pugui plantejar preguntes que l’empenyin a interactuar. Qui emet davora casa meva? Hi ha molta gent emetent a aquesta ciutat? Quin ús en fan els americans? Per què està tot tan plé de rusos? Quan tardaré en trobar algú mostrant la polla?
  2. La segona raó son les limitacions del joc de Periscope. Comença a semblar una constant que un producte amb funcions limitades atreu més que un altre que ofereix una carretada d’opcions. Whatsapp ha triomfat oferint menys coses que la resta, però oferint-les molt bé (sabríeu explicar a la votra mare els avantatges dels bots i canals de Telegram? Jo tampoc), Snapchat s’ha convertit en rellevant incloent-hi data de caducitat als seus continguts i limitant-ne la durada. Twitter vicia perque no es poden escriure més de 140 caràcters, un autèntic handicap per a pedants. El mateix es podría dir d’Instagram, on la imatge és la reina despótica de l’aplicació; o de Vine, que obliga a afinar l’enginy per publicar videos decents de pocs segons. Periscope té també data de caducitat, les seves transmissions no romanen massa temps visibles una vegada finalitzada i es marquen amb un color blau molt menys cridaner que el vermell emprat per definir les emissions en directe. L’accés limitat a les transmissions permet netejar el mapa. La interactivitat és també limitada. El presentador pot parlar i mostrar. Els receptors poden escriure, enviar corets i compartir la emissió. Ni menys, ni més, com a mínim de moment.
  3. El tercer punt a favor és el toc naïf. Essent tots ionquis de la positivitat, que diria Byung-Chul Han, facilitar la comunicació a base de cors de colors que suren per la pantalla és un cop guanyador. Recordem el que he dit abans: Periscope suposa una fantasia de voyeurs i ególatres. Així els voyeurs poden demostrar els seus aprecis de forma gairebé anònima i els egolatres poden sentir aprobació i estima d’arreu del món. En principi tothom guanya. Després, el que es digui amb missatges o es deixi de dir
  4. La quarta cosa a destacar és el potencial d’evolucionar el fenómen youtuber a periscoper. Imaginau un adolescent d’aquests amb inestabilitat emocional i tendència a la veneració absurda que segueix puntualment els videos dels seus youtubers preferits com abans es seguien estrelles del rock. Imaginau que aquest youtuber li envia una notificació al seu telèfon mòbil avisant-lo de que es troba emetent en directe. Imaginau que veu la possibilitat d’interactuar amb el youtuber, ser part activa de la retransmissió i enviar-li un chorro de Laik-si-te-ha-gustado. Mola, eh? Idò més li podría molar a ell.
  5. La quinta raó i per això mateix potser la menys important és la connectivitat amb Twitter. Perque si, Periscope, com Vine, és de Twitter. I sembla un pas lògic per a la xarxa social de l’ocellet, que es caracteritza per tenir una linia de temps com a pàgina principal que s’actualitza al moment. Twitter és la més volàtil i efimera de les xarxes socials, possiblement la que permet la transmissió i difusió d’informació a major velocitat. Periscope suposa un reforç gran a aquesta idea d’inmediatesa, perque la trasllada al format video. Potser el canvi en la jerarquització dels tuits en la línea de temps contribuirà a perdre aquesta filosofia d’inmediatesa… però això ja es un altre problema. De moment, Periscope permet sincronitzar-se amb Twitter i indexar les persones a les que es segueix allà d’una forma clara i ràpida.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s